Como nunca he tenido máquina de fotos, confieso que casi ninguna de las fotos de este blog es mía, todas las he sacado de la güé.



viernes, 16 de diciembre de 2016

Montserrat Roig, El temps de les cireres

Roig, Montserrat, El temps de les cireres (Edicions 62, Barcelona, 2008)
Leemos la novela para comentarla en el grupo de lectura del Ateneo de Mahón en su sesión de 16 de diciembre. Comentaremos en ordenado desorden:
  • La anécdota de partida, el regreso de Natàlia Miralpeix a Barcelona desde Londres, se pone en relación con un hecho simultáneo, la ejecución de Salvador Puig Antich -Feia dos diesque havien matat en Puig Antich (13)-, que luego aparecerá repetidamente citada (15, 17, 19, 111...) y asociada primero a la Balada de la cárcel de Reading de Oscar Wilde (18) y luego a la muerte de Julián Grimau: Te'n vas anar quan mataren en Grimau, no? (111 y luego 253); y, así, la estancia de Natàlia en Londres queda enmarcada entre las ejecuciones de Grimau y de Puig Antich. 
  • Los personajes principales son los que forman el grupo familiar de Natàlia:
  1. La tía Patrícia Miralpeix, viuda de Esteve Miràngels, que vive en un piso de la Gran Via, entre Bruc i Girona (23) con su criada Encarna. Patrícia está bastante alcoholizada: diu que beu per empassar-se les penes (79) i Encarna, harta de ello: Ja estic tipa d'aguantar les ploradisses d'aquesta vella borratxa (96).
  2. Su hermano Lluís, arquitecto como su padre (51), casado con Silvia Claret, que viven en la calle Calvet.Tienen un hijo, Màrius (11), con veleidades literarias -lee a Novalis o Aleixandre (247)-,  y una amante, Roser Roura (246); sale una noche con su tía por el barrio gótico (240ss.).
  3. Su madre, Judit, que parece centrar los momentos más felices de la familia (170ss) pero que acabará cayendo enferma: en realidad, lo que se dice de ella es que es ferí (194). Tiene una amiga, Kati, y se insinúa una atracción lésbica entre ellas: la Kati collí una rosa de terra i la donà a la Judit. Les dues mans quedaren agafades durant una curta estona. Quan es deixaren anar encara s'esguardaren una estona (170ss).
  4. El padre, Joan Miralpeix, tras vivir en la casa familiar del Montseny, busca el amor de su vida: creia que la dona que ell estimaria seria com l'estel de parpella de plata i que li feia pampallugues, seria alada, com la mare, una ombra d'amor. Les altres dones, totes, eren, mules (193). Natàlia y él viven en tensión; dice Natàlia refiriéndose a su aborto: l'home "pur" que es volia reventjar de mi denunciant-me i deixa que cinc homes morin carbonitzats en un hotel! (209). Sólo hacia el final de la novela se trata su demencia senil basada en fetichismo con prendas de su mujer muerta y en alucinaciones con ella: creu [...] que la Judit, la seva Judit, és a la vora (263).
  5. Los hombres con los que tiene relación y que pronto aparecen anunciados: Sergio, Jimmy, Emilio (20); de Sergio se dice que li havia proposat d'anar junts a Llatinoamèrica per a enrolar-se a la guerrilla (243). La relación con Emilio será la que se trate más detalladamente en medio de revueltas políticas que provocan que ella y él acaben en comisaría y él en la cárcel. Es en la comisaría donde Natàlia oye silbar a Emilio Le temps des cerises que da título a la obra (135) y que, según se explica más adelante, está basado en un poema de J. B. Clément del tiempo de la Comuna francesa, y asocia el temps de les cireres (a) la primavera de la felicitat (141); Natàlia volverá al asunto la noche que salga con su sobrino Màrius. Y será Emilio quien la deje embarazada; ella abortará.
  • Se alude constantemente a secretos callados:
  1. El que afecta a los motivos por los que Natàlia se fue a Londres: La Patrícia coneixia prou bé tot el que havia passat a casa dels Miralpeix quan la Natàlia s'anà de casa barallada amb el seu pare (31); la Natàlia no se'n va anar per la qüestió de comissaria ni tampoc perquè tu no l'anessis a veure a la clínica. Doncs, preguntà al seu fill, se'n va anar per allò que va passar a l'hotel de Lloret? (164). 
  2. Algún otro que se supone aparecerá: Demà, quan dinarà amb en Lluís i la Sílvia ja sabrà les novetats (31). Se irá concretando: dice Encarna a Patricia: No creu, senyoreta, que hauríem de dir a la nena allò del seu papà? (91); e insiste: Prou que vaig soportar les rareses del papà de la Natàlia (96). Pero será justamente cuando Natàlia salga con su sobrino Màrius y tras un momento que recoge motivos que han ido recorriendo la obra -ejecuciones de Grimau y Puig Antich, el temps de les cireres- cuando Màrius desvele el misterio: L'avi és al manicomi, el papà el va tancar el any passat (253).
  3. Otro sobre el que se va dando vueltas: allò de l'hotel de Lloret (47); Quan va passar allò de l'hotel de Lloret, en Joan Miralpeix es replegà encara més dintre d'ell (194); luego sabremos que Joan Miralpeix provoca la muerte de cinco personas en ese hotel (209, vid. supra): Havia aixecat l'hotel a corre-cuita (266). De ahí una contradicción que Natàlia destaca al final: Com era ara l'home que mig l'havia treta de casa, disposat a denunciar-la a la policia per haver avortat mentre ell era el responsable de cinc morts? (278; y, ya antes, 209, vid. supra).
  4. Otro que afecta a Patrícia: la Patrícia es posava trista de debò. I s'hi posava perquè li venia al cap el seu secret. Allò que no havia explicar mai a ningú. Pensava en en Gonçal (99). Y en seguida nos enteraremos de que Gonçal era amante de su marido y ella los descubre: Respiraven, en Gonçal i l'Esteve [...] sota el cobrellit de setí estampat amb unes enormes flors blaves (106).
  • Hay motivos recurrentes como las películas pornográficas: Lluís Miralpeix va a Perpiñán y las ve con sus amigos (59). Su mujer Sílvia lee el Garbo en la peluquería: Parlaven de la Maria Schneider, la del Tango, l'actriu ullerosa [...] s'havia tornat boja per una amiga seva (61); luego lee un reportaje sobre el comportamiento sexual del gorila y acaba teniendo un sueño erótico mientras está en el secador y en el que Maria Schneider copula con el gorila mientras ella menjava un plàtan amb delit (63).
  • Algunos miembros de la familia practican perversiones sexuales: Per què el seu pare (de Joan Miralpeix) havia lligat la Remei al capçal del llit i semblava com si li gratés l'esquena mentre anava a cavall? (191); tras ello el mismo Joan Miralpeix va de putas y a una de ellas la lligava i li gratava l'esquena mentre li deia mula, muleta, eh, escolti!, jo puc ser un tomàquet, quin remei, però de mul, res, què s'ha cregut? (193). Cuando Lluís Miralpeix y su mujer van a ver El último tango a Perpiñán ella le comenta a Natàlia: ¿saps que em vaig quedar d'una peça quan vaig veure que en Marlon Brando feia a la noia -i que tothom diu quina marranada- el mateix que en Lluís m'ha fet a mi des que ens vam casar? A en Lluís, només li agrada fer-ho pel darrere i jo pensava que això passava en molts matrimonis [...] per això no em quedo embarassada (210-211). La misma Sílvia organiza una fiesta con sus amigas del colegio de monjas y, tras emborracharse, organizan una sesión lésbica recordando el colegio que acabará avergonzando a todas: la madre Socorro pentinava amb els dits els cabells de la Sílvia, [...] besava els llavis de la Sílvia i la consolava, li descordava els sostenidors estripats i li acariciava les sines (237).
  • Otros sueños son los que afectan a Natàlia como el que acaba con una araña: un focus il·luminava una part del sostre d'on baixava una enorme aranya y se despierta bategant els braços dins el llit (121); se repetirá más adelante varias veces: La Natàlia s'havia aixecat al matí, després d'una nit de malsons en què l'aranya l'havia abraçada més fort que mai (125); l'aranya que bategava les potes tot davallant del sostre de la cambra il·luminada pel focus, cada vegada més grossa, la cenyia, la estrenyia ben fort (157); Després aparegué l'aranya, que l'embolcallà amb els milers de potes peludes dins el regne de la son (257).
  • Por momentos la narración avanza de modo libre: l'Encarna féu per aixercar-se, vinga, senyoreta, que demà [...], espera, espera, i la Patrícia la feia seure, doncs, com et deia (95).

No hay comentarios:

Publicar un comentario