Como nunca he tenido máquina de fotos, confieso que casi ninguna de las fotos de este blog es mía, todas las he sacado de la güé.



sábado, 7 de julio de 2012

Corsaris menorquins: laberints a la mar, XI


XI. CEL NEGRE
Déu és també qui decideix, per damunt del capità i el pilot, les derrotes de les naus. I si el llebeig ve acompanyat o no amb pluges i tempesta.
-Ja me penedesc d'estar aquí.
-I jo. Però si ets altres no tenen por noltros tampoc.
Abans de fer-se fosc el Sant Antoni gloriós ha entrat dins la cortina d'aigua, la mar ha començat a bullir i els germans Cardona, nerviosos, masteguen els escapularis. La Verge del Toro, però, els perdona els mossos des de dalt l'arbre mestre.
La brúixola només marca on és el nord, tots els altres punts cardinals i totes les quartes de la rosa nàutica però amb el cel negre sense llums no se pot sabre si al nord de l'endemà serà el cap de Creus o qualque talaia de guaita francesa d'on poden cridar alerta i sortir per ells. És per açò que, al perdre de vista Menorca, han llevat la bandera. I ja es veurà al seu moment si l'astrolabi i el quadrant poden fer servei per sabre on els han duit les ones o bé hauran d'esperar a veure terra i esbrinar on són amb les cartes nàutiques, les puntes de la costa o els campanars.
De nit tampoc se senten sirenes cantant per avisar als mariners que si són allà és perquè sota de les seues cues hi han esculls.
El cel és negre i les ones també. I així embolicat qui pot dorm a la seua branda ballant al ritme de la tempesta mentre el timoner, en Pere Caules, i el capità rallen a coberta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario