Como nunca he tenido máquina de fotos, confieso que casi ninguna de las fotos de este blog es mía, todas las he sacado de la güé.



lunes, 25 de junio de 2012

Corsaris menorquins: laberints a la mar, X

Port de Maó (1715)
X. A LA BOCANA
Tots pendents del capità en arribar a la bocana. Si viraran cap a tramuntana o cap a migjorn. Cap al canal és més probable, i desprès ja es veurà cap on creuen i que trobaran a la mar, si bastiments fàcils i plens de riqueses o canonades per acabar tornant amb quatre pacotilles.
Cap al nord i, en passar la punta de S'Esperó, s'allunyen de terra fent derrota cap a Niça per aprofitar el llebeig.

En Recasens segueix assegut a popa al costat del capità i mira enrere. A partir d'ara són a les mans de Déu i ja ho diu bé el contracte, que ha llegit, entre els armadors i els oficials: “En nom de Nostre Senyor sia a tots public i notori...” Vet aquí la diferència entre un pirata i un corsari, que els corsaris fan lo que fan en nom de Déu i amb un paper de sa Majestat el rei d'Anglaterra. Com la gent d'en Vanrell saltant a terra i furtant-li les ovelles a un pobre pastor de Benicarló en nom de Déu. I recorda les lectures amb els jesuïtes, els texts clàssics que llegien, traduïen i comentaven, i sap que Tucídides, al començament de les guerres del Pelopones diu que quan els pirates saquejaven en terra lo que feien no era motiu de desvergonya sinó de glòria. Com Barbarroja a Maó al segle XVI o, pitjor, quan Sa Desgràcia de Ciutadella.
Però si Déu no vol acompanyar-los quan llencen una canonada per aturar una nau o quan suturen amb garfis el xabec a la nau contrària, sí que és ell qui sap de marors i tempestes i qui pot tornar planes las ones de la mar i encaminar-los a port; a ells i a tots aquells qui són a la mar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario