Como nunca he tenido máquina de fotos, confieso que casi ninguna de las fotos de este blog es mía, todas las he sacado de la güé.



lunes, 28 de mayo de 2012

Corsaris menorquins: laberints a la mar, VIII


LA BARQUETA
Un grup de fillets i al·lots rient i cridant caminen pel moll amb qualque cosa petita a la mà que sembla el seu centre d'atracció. S'aturen davant un gussi i tres d'ells salten dins mentre els altres seuen al moll. Havien fet una barca de llenya amb un pal al mig, la seua botavara i una vela de drap. La llencen a l'aigua, veuen com tremola i tot d'una es deixa endur pel vent. Els del gussi remen darrera i la barqueta vola cap a l'illa de'n Pinto.
En Joan Recasens se'ls mira i pensa que a la marina de Tarragona els fills dels pescadors, quan no surten a la mar amb els seus pares, deuen jugar amb barquetes semblants. I descalços també, no com ell, que s'hagués fet mal als peus i no va jugar mai a l'aire lliure. Tal vegada per açò, perquè fins que va entrar amb els jesuïtes no havia sortir mai tot sol de casa i sempre acompanyat de pares o criats, tal vegada per açò quan s'adonà, aquell primer diumenge, que els ulls verds de na Nina Femenias no eren una visió sinó reals va pensar que ell, de dones, no en sabia.
El desperta un crit del capità:
-Recasens, falta molta gent?
-Contant en Triay, qui ve caminant pel moll, en falten set.
-Idò, marca a tots es qui arribin desprès d'en Triay per posar-los pena.
Com esteia previst. Tots els que no siguin a bord tres hores després del tir de lleva tenen pena de 50 pesos de plata.

No hay comentarios:

Publicar un comentario