Como nunca he tenido máquina de fotos, confieso que casi ninguna de las fotos de este blog es mía, todas las he sacado de la güé.



jueves, 30 de junio de 2011

Corsaris menorquins: laberints a la mar, III


Port de Maó
EN TOMEU I EN SANTIAGO, DE SA RAVAL
En Tomeu Moll i en Santiago Pons, amb els seus sacs a l'esquena, caminen deixant a una i altra banda horts i sínies amb rucs que giren i giren:
-T'imagines tota sa vida dant voltes?
-Saps tu si els rucs poden pensar?
-I en què ha de pensar un ruc?
-No sé, en someretes?
Són gent avesada a la mar. És la seva segona sortida en cors però no és per ells que a Mallorca poden dir que els menorquins són cruels. Davant la serra Tramuntana varen fer una presa amb el capità Vives. Pacíficament, que amb un sol cop de canó la bergantina va aturar. Va pujar el patró de presa amb l'escrivent i tres mariners, la varen amarinar cap a Maó i, passat cap Artrutx, varen amollar la major part de la tripulació en una cala i else van indicar com arribar a Ciutadella per cercar qualcú que els dugués de volta cap a Alcúdia.
Un altre ruc donant voltes a la sínia. No saben si el ruc és com ells i pensa en el món que hi ha fora del seu cercle sense fi. Tots dos, en Tomeu i en Santiago, quan són en terra troben a faltar més migjorns a migjorn del seu migjorn, i fronteres troben a faltar, i muntanyes darrera de les que hi hagi altres muntanyes:
-Has pensat mai que si es mateix temps de camí des que hem sortit de casa l'haguéssim fet cap a s'altre costat ja se mos hauria acabat sa terra ferma?
-Si fos temps de figues quasi seriem a collir-ne a cala sant Esteve.
-I després la mar plana.
Altres vegades, però, viuen un món molt més petit:
-Has vist com belluga es cul na Catalina?
-Na Catalina i totes ses al·lotes de sa Raval nova.
-Idò no sé perquè las mires si fa estona ja que ralles amb na Teresa.
Decideixen davallar per la costa de cala Figuera, passen per la punta i arriben al port des del costat de la mar oberta. Caminen pel moll de llevant i veuen un poc enfora el capità fumant assegut en un norai.
-Encara és prest. Podríem aturar-mos a sa taverna.
-Un ginet, un i no més, que no vull que arribem gats.
Asseguts al racó més fosc, envoltats de gent qui amb uniforme o sense rallen anglès i d'altres que somien encerclar milions de llagostes a Fornells per agafar-les tancant la sortida del port amb una nansa gegant de vime. I són dos, dos ginets, l'aiguardent que dugueren els anglesos perquè -diuen- preveu el paludisme; o perquè lleva el regust amarg de la quinina que, dins l'aigo tònica, sí que el preveu.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario