Como nunca he tenido máquina de fotos, confieso que casi ninguna de las fotos de este blog es mía, todas las he sacado de la güé.



miércoles, 22 de junio de 2011

Corsaris menorquins: laberints a la mar, II

Es darrer d'un llinatge de corsaris, a Fornells
EL CAPITÀ FRANCESC M. I LES GERMANES MELIÀ
Surt el sol quan en Francesc M. obre els ulls. Mentre mira per la finestra la banda de tramuntana, la seua dona surt del llit i va cap a la cuina. Cel blau de primavera sense nígols. Ous estrellats. Després tots dos mullen carquinyols dins el cafè:
-Entraràs a veure es fiets abans de marxar?
-Hi entraré.
I després surt al pati. Un llimoner al racó. Pren una llimona, encara verda i petita, i la fica a la faldriquera. Torna a mirar cap a tramuntana i veu al cel, tot sol, un nígol petit i blanc, de cotó, que abans no hi era. Li agradaria ficar-se'l també a la faldriquera per a embolicar la llimona, passejar-lo per la mar durant tot el viatge i alliberar-lo en tornar a posar el peu al moll de Maó.
-A jo no m'importa si tornes amb doblers o sense, a jo lo que m'importa es que tornis.
-Tornaré. I te duré un vestit de molts colors, es millor vestit des millor mercat.
Ja camina pels carrers qui davallen cap a baixamar i, abans d'arribar al Carme, no veu les germanes Melià. Són dalt en un boinder, vigilant qui va i qui ve pel carrer, i n'Àgueda el segueix amb els ulls:
-Allò sí que és un homo.
-Ves a sabre si no tindrà qualque mig amistançada a s'altre banda de la mar. I mentre na Sili li està cuidant es fiets ell està amb una mora ben mora.
-Fes es favor de no dir rucades, com vols que vagi amb una mora...
-Idò, penses que ses mores no tenen lo mateix que tenim tu i jo? I calla, que si mos sent es papà mos posa a brodar sa dot.
-Doncs jo cosiria tots es botons de sa camia d'en Francesc.
-Ja té dona per cosir-los.
-O, com diuen que és corsari, deixava que me prengués com a botí i me fes sa seua esclava.
Però en Francesc M., amb la llimona i sense el nígol a la faldriquera, ja s'ha amagat darrera la cantonada i segueix cap a les revoltes de la costa qui duen a baixamar. Mai no li ha passat pel cap dur una dona a bord del seu xabec.

No hay comentarios:

Publicar un comentario